Malgrat l’escassa regulació, la cirurgia plàstica en menors s’ha de gairebé sempre a raons mèdiques i no
Ara i adés apareixen titulars en premsa assenyalant que cada vegada més menors d’edat es realitzen cirurgies estètiques. La manca d’una normativa específica que reguli aquestes intervencions -excepte a Andalusia– o en la qual s’estableixi un límit d’edat podria apuntar en aquesta direcció, però les dades que aporta la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SECPRE), semblen negar-ho. Del total de cirurgies estètiques que es realitzen a Espanya, menys d’un 1 per cent corresponen a menors de 18 anys.
Aquesta societat científica traça una línia molt definida entre aquest tipus d’intervencions i les que es realitzen per raons mèdiques. La gran majoria d’intervencions de cirurgia plàstica en menors vénen prescrites per un facultatiu. Entre aquestes, figurarien les deformitats en el nas que causen problemes respiratoris significatius; la gigantomastia juvenil o la ginecomàstia, consistents en l’engrandiment patològic d’una o ambdues glàndules mamàries, o certes lipodistròfies (alteracions patològiques del teixit adipós), que requereixen de liposucció.
Otoplàstia i estètica
A mig camí només hi ha la otoplàstia, per tractar les conegudes com a ‘orelles en nansa‘. Tot i que és una intervenció purament estètica, els menors poden arribar a deprimir-se, de manera que el psicòleg o el metge de família deriven el menor al cirurgià. De fet, aquesta intervenció és la cirurgia plàstica més freqüent en menors.
Segons les estadístiques que aporta SECPRE, de les aproximadament 65.000 intervencions quirúrgiques amb finalitat estètica que es practiquen a l’any al nostre país, només el 1,5%, és a dir, unes 975- es realitzen amb menors. D’aquesta gairebé miler d’operacions, la meitat correspon a les esmentades otoplastias, que cauen dins la categoria d’estètica causa que la seva inclusió en la categoria de cirurgia reparadora està discutida a nivell científic, en no haver alteració funcional. “La cirurgia plàstica estètica a menors d’edat a Espanya és gairebé inexistent, ja que estaríem parlant de menys de 500 intervencions anuals”, assenyalen.
El paper del psicòleg
A Espanya, excepte a Andalusia, no hi ha una normativa específica que reguli les intervencions estètiques a menors. Els metges han d’atenir a la Llei 41/2002 d’autonomia del pacient i la Llei 26/2015 de protecció a la infància, que obliguen que les intervencions comptin amb el consentiment de pares o tutors i deixen a la valoració del metge l’avaluació de els riscos i del nivell de maduresa del pacient. A Andalusia, el Decret 49/2009, de 3 de març sobre menors que se sotmeten a cirurgia estètica obliga que aquests siguin analitzats per un especialista en Psicologia que ha d’emetre un informe.
Per tot això, és obligatori a Andalusia i freqüent en la resta d’Espanya que els metges encarreguin a un psicòleg l’avaluació del menor abans d’intervenir-. Segons explica Silvia Àlaba, portaveu del Col·legi de Psicòlegs de Madrid, la tasca dels professionals en aquests casos no consisteix només en avaluar la maduresa, “sinó saber si el nen vol o no vol”, ja que “són moltes vegades els propis pares els que condicionen als nens per intervenir-se “, quan aquests no tenen cap trauma associat a una determinada característica física.
Font: redaccionmedica.com
