Pròtesi de mama i LACG (Limfoma Anaplàstic de Cèl·lules Gegants)
Des de fa molt poc temps s’ha associat un tipus de limfoma a les pròtesis de mama.
¿SÓN PERILLOSES LES PRÒTESIS DE MAMA?
Per suposat no.
Las pròtesis de mama son molt segures però sí que és cert que s’han descrit casos a nivell mundial de LACG.
QUÈ ÉS AQUESTA MALALTIA?
El limfoma és uncàncer de les cèl·lules sanguínies semblant a la leucèmia. Hi ha pacients que poden desenvolupar aquest tipus de leucèmia, o en aquest cas limfoma, tant si porten pròtesis de mama com si no les porten.
¿I LLAVORS PER QUÈ ES PRODUEIX EN PRÒTESI DE MAMA?
Des Clínica Sanza explicarem aquesta patologia o malaltia: A què és degut i com es comporta i que hem de fer.
Resum del que es coneix.
És cert que unes 40 persones entre els EUA i Europa han desenvolupat un tipus de limfoma associat a les pròtesis de mama texturades.
Es desconeix , avui dia, al 100% l’origen i el per què, però sí que és cert que només s’han trobat aquestes cèl·lules cancerígenes en pacients portadors de pròtesis de mama texturades.
Les próstesis de mames fa més de 40 anys que es posen i sempre han estat i segueixen sent de silicona, tant en la cobertura de la pròtesi com a l’interior.
Amb els anys aquestes pròtesis han anat millorant i donant menys complicacions o efectes secundaris.
Fa uns 30 anys totes les pròtesis de mames estaven fetes amb una cobertura llisa, com un globus i dins oli de silicona viscosa.
Aquestes pròtesis es vàren prohibier a principis dels anys noranta per dos motius: un, per que ocasionaven un alt índex de contractura, es a dir, es podien posar dures y deformar-se els pits (una de cada deu pacients); dos, per que si es trencaven l’oli de silicona podia migrar o desplaçar-se fàcilment pel teixit mamari, ganglis limfàtics, i fins i tot per teixits annexos (abdomen, pectorals, braços etc.)
Com qualsevol fàrmac o qualsevol pròtesi corporal, ja sigui de cor, cames, braços, el que sigui, poden sempre donar efectes secundaris.
Afortunadament són poc freqüents però a la vida no hi ha una cosa segura al cent per cent. Ni tan sols l’alimentació és segura al 100%.
Passats els anys noranta, és a dir fa més de 25 anys es van crear unes pròtesis més segures. Aquestes estaven recobertes d’una coberta rugosa (la qual prevenia l’alt índex de contractures o deformitat del pit), i més per dins el gel de silicona viscós es canvia per silicona cohesiva (com si fos una llaminadura o “osset de goma”)
Amb tot això l’avanç va ser tan gran que fins a l’actualitat la seguretat de les pròtesis de mames ja no ha estat qüestionada: Difícils de trencar en ser tri laminades (3 capes) difícils de deformar (en ser rugoses) i difícil que la silicona es desplacés a altres llocs en cas de trencament de l’implant.
QUÈ ÉS LLAVORS EL QUE PASSA ARA?
Una nova alarma ha saltat en els estudis d’algunes pacients, (una de cada 40.000) operades de pròtesis de mames pot desenvolupar el LACG
QUÈ ÉS? COM PUC SABER SI EM PASSARÀ A MI? I QUÈ HE DE FER?
Per explicar el que és anem a dir com es detecta.
Tota pacient que porti implants de pits ha de fer-se una ecografia anualment, per descartar que no es pugui trencar l’implant. Això és sabut i això es fa des de fa anys. Sempre és una seguretat conèixer com estan les pròtesis.
Cada casa comercial té unes garanties que poden ser de 10 anys, 20 anys o de “per vida”.
En Clínica Sanza posem pròtesis, des de sempre, amb garantia de per vida (tant de trencament com de contractura encapsular o deformitat mamària)
Ara bé, hi ha algunes pacients que pot desenvolupar, de sobte, un augment de la mida d’un o dels dos pits operats.
Normalment sol ser d’una de les dues mames i no se sap el per què. Com passa moltes vegades en medicina, que no sabem el perquè de moltes malalties que les poden patir uns pacients i no uns altres.
De sobte un pit s’infla més que l’altre i si això succeeix la pacient ha d’acudir al seu cirurgià plàstic o sinó a un altre cirurgià plàstic per al seu estudi.
Fins fa uns anys, quan això passava es feien les proves pertinents (ecografia, mamografia, ressonància magnètica) i es podia descartar perfectament si el problema d’aquesta inflor era del propi pit (mastitis) o de la pròtesi (seroma)
¿QUÈ ÉS EL SEROMA?
El seroma és el líquid que forma l’organisme davant de qualsevol agressió del cos humà.
Per poder-ho entendre bé, si ens cremem la pell i formem una ampolla, el líquid que hi ha dins és seroma. És un líquid amb alt contingut de proteïnes i components de reparació tissular, que el que fa és reparar la pell cremada, en aquest cas.
¿EXISTEIXEN ALTRES TIPUS DE SEROMA?
Bàsicament són tots iguals, però per posar un altre exemple típic podríem dir el líquid que es forma als genolls o altres articulacions quan patim d’un problema de meniscs o d’artrosi i artritis que inflama les articulacions
¿LLAVORS PER QUÈ PREOCUPAR-SE?
Fins fa un any aproximadament, les pacients que presentaven seroma o inflor d’un pit es havien d’avaluar, analitzar, i normalment es resolia el problema en el 100% dels casos.
Un cop o una torsió de la pròtesi pot generar líquid pel frec amb el múscul pectoral. Altres vegades pot ser per algun organisme o microgermen, el qual pot crear una petita infecció subaguda formadora de líquid no purulent (subclínic) com els gèrmens de la saliva, per exemple.
En tots dos casos es retira el seroma, s’analitza, es posa embenat i repòs per no formar més líquid o es dóna un antibiòtic si s’observa una infecció per petita que fos.
¿QUÉ PASSA ARA AMB EL LACG?
Gràcies als avenços de la ciència, hem pogut descobrir que, alguns pacients, formaven aquest seroma tardà (és a dir, als 10 o 20 anys de la col·locació de les pròtesis de mama) i no es resolia només extraient el líquid serós ni donant antibiòtic.
Actualment demanem unes proves de laboratori que es diuen CD30 + i ALK, les quals poden descartar si aquesta pacient ha desenvolupat un tipus de cèl·lules, en la càpsula de les pròtesis de mames, molt semblants a les que s’observen en alguns tipus de limfomes sanguinis, en aquest cas, no és un limfoma que es diu anaplàsic de Cèl·lules Gegants.
Encara que el nom és així de atípic, no vol dir que es formin unes cèl·lules tan grans com un gegant.
DOCTOR, TINC POR, VULL TENIR PITS, PERÒ ARA EM FA POR TENIR UN CÀNCER
Abans de res, no hem d’alarmar-nos.
Quants pacients prenem Gelocatil, o ibuprofèn, o Aspirina? ¿O qualsevol fàrmac per a un simple mal de cap o d’esquena etc. . . i si mirem el prospecte té una infinitat d’efectes secundaris?
Hem llegit els efectes secundaris i el que pot passar si els prenem.
La resposta és que: “De tot i més”
Qualsevol cosa, fins a la pròpia menjar o beguda que ingerim pot tenir els seus efectes bons i desitjables, però també els seus efectes adversos o indesitjables.
A més, no a tots una cosa ens senti igual de bé. Hi ha persones que tenen al·lèrgies o intoleràncies a aliments o fàrmacs dels més senzills, estudiats i innocus per a la població en general.
OK, metge, ho entenc, però explíqueme més.
VULL SABER MÉS SI OPERAR-ME O NO, O SI TREURE’M LES PRÒTESIS QUE DUC O SI CANVIAR-LES. QUÈ EM RECOMANA VOSTÈ?
Augment de mames per agenèsia mamària | |
Augment de mames per flacciditat | |
Augment de mames per dismòrfia | |
Augment de mames per asimetria | |
1ª pregunta:
VISTOS ELS CASOS, QUÈ EM DIU?
És molt personal
Si no tens pit i no tens greix per augmentar-lo, l’única opció és: quedar-te sense pits o col·locar pròtesis de mama. Si prens aquesta segona decisió, anar a un bon especialista, col·locar-te unes bones pròtesis i controlar-te cada any per estar ben segura que no et passi res.
Jo, el Dr Sanza, et recomano que et operis, siguis feliç, les gaudeixis, però que vinguis de tant en tant cada any per controlar que tot estigui en ordre. He operat als meus familiars i millors amigues. Si fos un risc no ho hagués fet, i tampoc ho faria a cap pacient per més que ho desase o per més diners que pagués. Des de la Societat de Cirurgia Plàstica Internacional, recomanem col·locar-les sense por, però per bons especialistes.
2ª pregunta:
Ja estàs operada per mi o per el meu equip o per un altre cirurgià, que va ser. Acudeixes perquè t’has assabentat que hi ha aquesta nova “malaltia” anomenada LACG que només passa en pacients amb pròtesis rugoses.
AQUEST TIPUS DE LIMFOMA EXSISTEIX DES DE FA MOLTS ANYS I EN PACIENTS SENSE PRÒTESI DE MAMES TAMBÉ ¿LLAVORS?
El que passa és que alguna pacient, com hem comentat abans, desenvolupa una inflor d’una mama. S’analitza el líquid format i es detecten aquestes cèl·lules cancerígenes.
Bé, si això passa hem de treure els implants de mama i la càpsula al voltant de l’implant.
Afortunadament s’ha vist que les cèl·lules són iguals a les d’un limfoma sanguini, però de totes les pacients s’han detectat aquestes cèl·lules al voltant de les seves pròtesis de mama, no han desenvolupat un limfoma de sang, és a dir, no han precisat de quimioteràpia, ja que traient el líquid, les pròtesis i la càpsula, s’han curat. Es diu LAGC cutani. De moment és benigne, per això es diu, més que limfoma, trastorn linfoproliferativo.
LLAVORS?
Es coneixen uns 40 casos de més de 20 milions de pacients operades de pròtesis mamàries, que han tingut un limfoma en sang de cèl·lules gegants, però aquestes pacients han tingut antecedents familiars de la mateixa malaltia en parents no portadors de pròtesis de mama.
VOL DIR LLAVORS QUE NO PASSA RES?
No podem respondre encara al 100% de seguretat. Tampoc podem dir si en uns anys prohibiran els fàrmacs que ens prenem per al mal de cap, febre o estómac, perquè es comprovi que puguin provocar efectes adversos greus, avui dia desconeguts.
El futur no ho sabem, però la medicina avança i és important conèixer els avenços, poder-los detectar i si ocorren posar una solució.
SI LES PRÒTESIS LLISES NO DONEN AQUESTA PATOLOGIA, PERQUÈ NO POSEM LLISES?
Està tot en estudi.
Aquests últims 25 anys s’han posat milions de pròtesis rugoses i molt poques llises perquè provocaven un alt índex de contractura capsular (deformitat i enduriment de les mames). Pot ser que aquesta nova patologia que s’ha descobert pugui ser deguda a la rugositat de les mames. Gairebé segur. Però si posem milions de pròtesis llises pot ser que en altres 25 anys descobrim que passa el mateix o una altra patologia associada a les pròtesis llises.
Des de Clínica Sanza estem fent i seguint les directrius que es duen a terme tant per les recomanacions de la CEE (Comunitat Econòmica Europea) com de la FDA (Food And Drugs Administration dels EUA).
Són els dos continents on es realitzen les màximes proves de seguretat i controls.
QUINS SÓN LLAVORS SEUS CONSELLS?
Augment de mames amb greix propi | |
Augment de mames amb greix propi | |
Els meus consells, com a cirurgià plàstic de la Societat de Cirurgia Plàstica Espanyola, així com de la Internacional de Cirurgia Plàstica, és la d’informar a tots els pacients que acudeixen al nostre centre del que hi ha, i que siguin ells els que decideixin col·locar pròtesis rugoses, però microtexturitzades, pròtesis llises, empelts de teixit gras si tenen zona donadora o no intervenir-se i quedar-se com estan.
A les pacients ja operades per mi, o per un altre facultatiu, i que demanen el meu consell, sempre els dic el següent: No espantar-se, és una probabilitat baixíssima, menor de sortir al carrer i que els robin la bossa, però fer controls com sempre hem dit. És a dir, una revisió anual aportant una ecografia mamària per veure l’estat de les pròtesis, de les mames i si hi ha o no líquid periprotésico.
Si se li ha inflat un pit o tots dos i vam trobar líquid periprotésico (seroma) no només treure-ho i veure si hi ha algun germen, com es feia fins ara, i ja està, sinó demanar les proves CD30 + i ALK, per descartar si hi ha alguna cèl·lula de LACG.
Jo encara no he vist cap pacient amb aquest problema, però si succeeix li explicaré el protocol a seguir i recomanat, no per mi, sinó a nivell internacional, que és l’esmentat anteriorment: explantació de pròtesis i càpsula, col · locar pròtesis llises per si de cas o res, reconstruir els pits perquè quedin bonics, no caiguts, encara que siguin petits. El mateix que faig i he fet amb altres pacients que han decidit per motius “X”, els que siguin, personals seus, treure les pròtesis que han portat durant anys i després han volgut retirar-les i deixar els seus pits d’abans, petits però en el seu lloc, no buits, caiguts o penjants.
Finalment Dr Sanza.
SI FORA DONA I TINGUÉS UNS PITS ASIMÈTRICS, LLETJOS, CAIGUTS, BUITS (PER PÈRDUA DE PES O PER LACTÀNCIA), O PERQUÈ NO SE LI HAN DESENVOLUPAT EN LA PUBERTAT, O FINS I TOT TUBEROSOS, DEFORMATS I LI DONÉS COMPLEX VEURE’ls CADA DIA A LA DUTXA I LI ACOMPLEXES MOSTRAR-SE NUA DAVANT LA SEVA PARELLA, QUÈ FARIA?
Jo com he dit, he posat pròtesis als familiars meus més propers, no diré noms, però els més propers i estimats i després de veure la seva felicitat li asseguro que em posaria pròtesis i me’ls arreglaria segur.
Augment de mames per agenesia mamaria | |
Augment de mames per agenesia mamaria | |
Augment de mames per agenesia mamaria | |
Us donaré un altre exemple.
Ja em vaig fer caretes a les dents (tots), moles incloses als 30 anys. Si em diuen que el que m’he posat em pot donar un problema, potser el canviï per un altre compost, però no crec que em quedi amb les meves dents d’abans. No eren lletjos, estaven perfectes, ortodòncia en la infància, no fumador, però una mica petits, grocs i algun separat. Ara no tir enrere.
El mateix amb la meva vista. Em vaig operar de lents intraoculars (vista cansada als 54 anys) per poder veure de prop i de lluny sense ulleres, i no me’ls penso treure. Si donen problemes intentaré canviar de lent intraocular, sinó ni parlar, supera el positiu al negatiu.
Així doncs, només control com amb qualsevol fàrmac i fins i tot alimentació.
Cada any una anàlisi, i si el colesterol surt alt, no menjar el que no pugui menjar. O si la tensió surt alta intentar no menjar sal. O si el sucre surt alt intentar no menjar sucres, etc.
En resum
El control de les pròtesis de mames anual és el primer, de la mateixa manera que el control de teixit mamari (portis o no pròtesis) per detectar un possible càncer precoç de mama i si passa extirpar a temps, ja sigui en aquest cas el tumor o si s’ha de treure la pròtesi ja que es treu, quin remei. La salut abans de res.
Posar llises o rugoses no ho tinc clar. Hem d’esperar uns anys més a veure si hem de col·locar pròtesis llises o no. No se sap avui dia al 100%.
Si resulta que es demostra que efectivament les rugoses donen aquesta patologia i es detecten més casos, llavors, transmetre aquest comunicat a totes les meves pacients per informar-les i aconsellar treure-o canviar-les per llises. Una cosa que, malauradament, va succeir amb les pròtesis defectuoses PIP.
No espantar i seguir vida normal.
El temps ens dirà què directrius seguir amb més seguretat i rigor científic. De moment 1 de cada 40.000 és molt poc ia sobre és localitzat, de manera que més que “limfoma” s’està parlant de “trastorn linfoproliferatiu”, ja que resulta ser benigne i localitzat només en mama i no arriba a donar els problemes d’un limfoma anaplásico de cèl·lules Gegants sanguini, el qual sí precisa de quimioteràpia i no deixa de ser una neoplàsia del teixit sanguini.
Artícules relacionats
https://clinicasanza.com/ca/reconstruccio-reduccio-i-augment-de-pits-a-barcelona/
Augment de pit i liposucció, les cirurgies plàstiques més demandades per les espanyoles