Malalties que poden causar els biopolímers al cos

Què són els biopolímers?

• Definició i composició dels biopolímers

  Els biopolímers són materials sintètics o naturals utilitzats a la indústria mèdica i estètica per a diverses aplicacions. Tot i que poden ser biodegradables, en el context estètic, els biopolímers utilitzats solen ser sintètics i, lamentablement, poc compatibles amb el cos humà. Entre els seus components s’hi inclouen polímers a base de silicona i altres substàncies químiques de difícil absorció.

• Usos dels biopolímers en procediments estètics

  S’han popularitzat en procediments per a l’augment de glutis, llavis i galtes, prometent resultats duradors i sense necessitat de cirurgies invasives. Tot i això, la manca de regulació i control en l’aplicació d’aquestes substàncies fa que els riscos superin àmpliament els beneficis.

Riscos d’utilitzar biopolímers al cos

• Problemes a curt termini

  Des del moment en què s’apliquen biopolímers, poden sorgir reaccions adverses al cos. Envermelliment, inflor i dolor són alguns dels símptomes inicials que poden aparèixer a les poques hores o dies de la injecció.

• Complicacions a llarg termini

  Les complicacions més greus solen manifestar-se amb el temps. La migració de la substància a altres àrees del cos, la formació de fibrosi i el desenvolupament d’infeccions cròniques són problemes comuns en persones sotmeses a tractaments amb biopolímers.

Malalties i condicions provocades pels biopolímers

Saps el que és la Alogenosi Iatrogènica? Fes clic aquí per a veure la publicació sobre aquesta malaltia que causen els biopolímers al cos.

• Infeccions persistents

  Les infeccions són un dels efectes més temuts dels biopolímers. Aquestes infeccions solen ser resistents als tractaments convencionals pel fet que l’organisme no pot eliminar les partícules estranyes. Això requereix una intervenció mèdica constant i tractaments de llarg termini.

• Fibrosi i encapsulament

  El cos tendeix a reaccionar davant dels cossos estranys, creant càpsules de teixit fibrós al seu voltant. Aquest procés, anomenat fibrosi, no només deforma les zones tractades, sinó que també genera dolor crònic i limita el moviment en casos greus.

• Necrosi de teixits

  La necrosi o mort de teixits passa quan els biopolímers bloquegen el flux sanguini en àrees específiques. Aquest és un dels efectes més perillosos, ja que la manca d’oxigen als teixits pot portar a danys irreversibles, requerint la remoció quirúrgica de grans porcions de pell i teixit.

• Migració de substàncies

  Un dels problemes més comuns és la migració dels biopolímers a altres àrees del cos. Això passa perquè aquestes substàncies no són absorbibles i tendeixen a desplaçar-se, cosa que pot provocar deformacions en àrees no desitjades.

  • Conseqüències de la migració a altres parts del cos

    Quan els biopolímers es mouen a zones com l’abdomen o les cames, poden generar dolor intens, inflamació i altres efectes secundaris greus. Això complica encara més el tractament, ja que és difícil eliminar la substància completament.

• Reaccions al·lèrgiques greus

  En alguns casos, els pacients desenvolupen reaccions al·lèrgiques severes a causa de la composició dels biopolímers. Aquestes reaccions poden incloure dificultat per respirar, inflor generalitzada i, en casos extrems, portar a xoc anafilàctic.

Diagnòstic de complicacions per biopolímers

• Avaluació mèdica inicial

  Si se sospiten complicacions per biopolímers, el primer pas és fer una avaluació mèdica exhaustiva. Un professional experimentat podrà determinar la gravetat del cas i proposar-ne el tractament més adequat.

• Proves d’imatge i diagnòstic precís

  Les proves d’imatge, com ara ultrasons i ressonàncies magnètiques, són essencials per localitzar els biopolímers i avaluar el dany causat. Aquestes proves permeten planificar procediments dextracció precisos i assegurances.

Tractaments disponibles per a les malalties causades per biopolímers

• Procediments d’extracció de biopolímers

  L’extracció de biopolímers és un procés complex que requereix experiència i precisió. Hi ha diverses tècniques, sent les quirúrgiques i d’ultrasò les més comunes.

  • Tècniques quirúrgiques

    L´extracció quirúrgica implica l´eliminació directa de la substància. Tot i que és efectiva, pot ser invasiva i deixar cicatrius notables.

  • Tècniques d’ultrasò

    L’ultrasò és una tècnica menys invasiva que utilitza ones d’alta freqüència per trencar els biopolímers i facilitar-ne l’eliminació. Tot i això, aquest mètode no és efectiu en tots els casos i requereix múltiples sessions.

• Tractament de les infeccions i la inflamació

  Per controlar les infeccions i la inflamació, es fan servir antibiòtics i antiinflamatoris. Això no obstant, en molts casos, el tractament s’ha de repetir a causa de la resistència de les infeccions provocades pels biopolímers.

• Maneig de cicatrius i danys cutanis

  Després de l’extracció, és fonamental tenir cura de la pell afectada per reduir cicatrius i promoure una correcta cicatrització. Els tractaments inclouen l’ús de cremes, làser i tècniques de dermoabrasió.

Prevenció: Com evitar els efectes dels biopolímers

• Educació i conscienciació en estètica

  Abans de sotmetre’s a qualsevol procediment estètic, és crucial investigar i consultar professionals certificats. Evitar centres no regulats i procediments que no estiguin avalats per la ciència és la millor prevenció.

• Alternatives segures als biopolímers

  Hi ha alternatives molt més segures que els biopolímers, com l’àcid hialurònic i les pròtesis de silicona aprovades. Aquestes opcions tenen millors resultats i menys riscos a llarg termini.

Conclusió

Els biopolímers, tot i que prometen millores estètiques ràpides i assequibles, són una de les substàncies més perilloses per a l’organisme. Les malalties i les complicacions que poden provocar són nombroses i, en molts casos, difícils de tractar. Triar alternatives segures i evitar procediments en centres no regulats és vital per cuidar la salut i el benestar a llarg termini.