Què és i com es fan les Súper o mega liposuccions a Barcelona?
QUÈ ÉS UNA SÚPER LIPOSUCCIÓ?
Una súper liposucció és una intervenció que permet extreure un gran volum de teixit adipós, és a dir, greix i sobretot les cèl·lules que el dipositen. Parlem d’uns 10 quilos de greix en una sola intervenció (de 8 a 15 litres), és a dir, de 4 a 6 talles de roba .
HE LLEGIT QUE ÉS MOLT PERILLÓS I NO HO FA NINGÚ?
Correcte.
Has de tenir molta experiència i és cert que pocs cirurgians s’han dedicat a fons a aprendre com fer-ho i obtenir molt bons resultats amb un mínim de risc, com qualsevol altra operació de liposucció o lipoescultura petita.
SEMPRE, SEMPRE assegura’t que el cirurgià que et faci la liposucció sigui un cirurgià plàstic , no d’altres especialitats de la medicina o pots tenir problemes seriosos. I que sigui un centre amb EXPERIÈNCIA . Nosaltres fa 35 anys que ens hi dediquem.
ÉS VOSTÈ L'ÚNIC A ESPANYA?
No ho crec, doncs he acarnissat molts cirurgians que han vingut a aprendre les meves tècniques de megaliposucció durant 25 anys de feina.
He publicat resultats increïbles i inèdits en revistes científiques, però sobretot he fet feliços milers de pacients
TAL COM HO COMPTE M'AGRADARIA QUE M'HO FÉS JA !
Moltes gràcies.
No és una operació que es pugui fer a la lleugera. S’han de prendre moltes precaucions per no córrer riscos innecessaris i obtenir un resultat molt bon.
És cert que la liposucció, lipoescultura, lipolàser, etc. Ha anat evolucionant però el més important és caure en mans d’un molt bon professional, honest, honrat, amb ganes d’ajudar la gent que ho necessita i així poder aconseguir el que he comentat abans: baixar de 4 a 6 talles de roba de forma definitiva i permanent.
FOTOS ABANS/DESPRÉS DE L’OPERACIÓ
NO ÉS MILLOR FER DIETA, ESPORT I CUIDAR-SE?
Per descomptat que sí. Un tipus de vida saludable i una herència o genètica favorable és ideal, però malauradament no sempre es pot aconseguir.
Quan una pacient acudeix a la meva consulta per obtenir un resultat definitiu , el primer que pregunto és la seva història familiar i la de la pacient. I us asseguro que el 99% de pacients tenen un problema genètic i/o a més un tipus de vida que no es poden permetre baixar el sobrepès.
El 99% han fet dietes, han intentat aparells, punxades, cremes, tot i més, però no ho han aconseguit.
De vegades el greix s’enquista de tal manera que si no extraiem els adipòcits (cèl·lules que contenen el greix) és impossible de cap altra manera aconseguir el contorn corporal desitjat.
POT EXPLICAR-ME MÉS? M'AGRADARIA SABER EL PERQUÈ DE FORMA SERIA I ESTIU
No és senzill explicar-ho, però amb uns exemples ho entendrà millor.
Primer: saber que el greix no és com l’oli. El greix és oli que està dins d’uns globits o cèl·lules anomenades adipòcits.
Són com un raïm de UVA
Si una persona hereta molts adipòcits entre pell i múscul té la desgràcia que, per poc que mengi, aquestes cèl·lules captaran el greix i es posarà gruixut o gros (perdó per l’adjectiu).
Per contra, si hereta pocs adipòcits , per més que mengi no s’engreixerà.
És així sempre.
Un altre exemple per entendre-ho millor:
Si una persona hereta molts melanòcits a la dermis (pell) quan pren el sol es pon morena fàcilment. Per contra, si una altra persona hereta pocs melanòcits sota la pell per més hores que prengui el sol es pondrà vermella, es cremarà o li costarà molt més posar-se bruna.
El mateix passa amb el menjar. Ens hem de cuidar, per descomptat, però tot i així hi ha qui es cuida més i s’engreix sense desitjar-ho. Per què? Perquè té més adipòcits. I quina és la solució? Treure’ls . No n’hi ha cap altra. Tota la resta són coses per perdre el temps, paciència, i aconseguir resultats no duradors.
HE SIGUT I HE VIST I M'HAN DIT QUE HA SORTIT UN NOU PRODUCTE UNA NOVA MÀQUINA, UN NOU MÈTODE, ETC..
Sí, d’acord, cada any, cada temporada milers de companyies comercials treuen noves cremes i nous aparells miraculosos però sempre són sempre “mentida”. Sento ser tan brusc, però és la veritat.
APARELLS QUE NO ENS DONARAN ELS RESULTATS DESITJATS
No existeix ni existirà en molts anys aparells miraculosos que treguin els adipòcits i els que han sortit han estat retirats del mercat perquè són molt perillosos. Donen més problemes que beneficis. No és tan fàcil.
No es poden treure els adipòcits sense un bon coneixement de com extreure’ls per obtenir un resultat definitiu.
CONEC AMIGUES QUE S'HAN FET UNA LIPOSUCCIÓ I S'HAN QUEDAT IGUAL
Cert, malauradament passa amb molta freqüència i els explicaré el perquè.
Com he comentat anteriorment les cèl·lules greixos (adipòcits) “raïms” poden estar més gruixudes o més primes segons fem dieta o no. Però sempre hi haurà el mateix nombre d’adipòcits que hem heretat.
Si una pacient va per sota del seu pes, el que passa és que extraurem menor quantitat de cèl·lules (adipòcits) i les que roman sense extreure es poden emplenar i recuperar el pes.
Aquest és lerror que es comet comunament. És a dir, anar al cirurgià i que li recomanin una dieta i després allò que no es pugui perdre amb la dieta treure’l amb la liposucció.
Lògicament és més senzill extreure 2 litres que 10 litres de teixit gras. Però si només extraiem els 2 litres que veiem després de la dieta, romandran el 80% d’adipòcits subcutanis, només n’hem extret el 20% i fàcilment no notarà el resultat perquè el 80% tornaran a captar greix, ja que aquestes cèl·lules tenen aquest funció de captar greix.
Per contra , quan una pacient acudeix a la meva consulta sempre li explico i li aconsello, o millor dit, li exigeixo que vingui per sobre del seu pes . D’aquesta manera tots els adipòcits que té estan plens de greix i en comptes d’extreure’n el 20% , extreure’n el 80% o 100%.
La intervenció és més costosa, més difícil i s’ha de saber molt bé com fer-ho per no córrer riscos, és a dir, tenir molta experiència en megaliposcuccions. Però el resultat és sempre infinitament superior i, sobretot, definitiu.
Això és la premissa més important per aconseguir l’èxit en el resultat .
Fa anys que tracto pacients que vénen per primera vegada però també tracto liposuccions prèvies amb mal resultat.
Quan els explico la meva tècnica els va obligar a engreixar-se abans de l’operació i es queden molt sorpresos.
Però és així, i sempre que m’han cregut i les he operat em diuen que realment no ha tingut res a veure la liposucció prèvia a l’efectuada per mi.
No és màgia ni posar-me medalles. Jo també he ficat la pota amb les meves primeres liposuccions, però m’he adonat amb els anys que estàvem completament equivocats. I l’experiència ho ha confirmat . Poden veure casos com aquests.
FOTOS ABANS/DESPRÉS D’UNA MEGALIPOSUCCIÓ
PREGUNTA LÒGICA I FREQÜENT: PERÒ, QUÈ PASSARÀ AMB LA PELL? SI TREU TANT, EM PENJARÀ?
Doncs li diré, com més greix extraiem, com més fina deixem la pell, millor es retreu .
Sembla mentida veritat?
És així.
El pes del teixit gras provoca la flacciditat de la majoria dels pacients. Per contra, si deixem molt pocs adipòcits, aquesta pell es retreu com després d’un embaràs.
Òbviament l’exploració preoperatòria és importantíssima, ja que no sempre totes les pells retrauran al 100% després d’una megaliposucció.
Amb la primera visita ja puc dir i parlar amb la pacient de, si la pell quedarà bé, o, pel contrari, necessitarà un estirament posterior en alguns casos. El poder de retracció de la pell és molt més gran del que ens pensem, quan les coses ser fan molt ben fetes sense deixar solcs ni esvorancs, per descomptat.
FOTOS ABANS/DESPRÉS
Els casos d’aquestes fotos superiors parlen per ells mateixos, no són retocs de photoshop.
No tinc cap interès a enganyar a ningú, sinó tot al contrari, a ajudar al màxim i de manera honesta, segura i real.
QUANT COSTA?
Malauradament no és barat i no ho cobreix cap companyia dassegurances ni la seguretat social.
Són operacions de 3 o 6 hores , amb estada d´un a tres dies d´ingrés i amb possibilitat d´haver de pagar sang reservada prèviament.
Tot plegat fa que el preu no pugui ser exacte. Varia molt a cada pacient, no per la quantitat de teixit gras a extreure sinó per les zones a intervenir. És més econòmic i senzill treure 15 quilos de greix d’un abdomen i esquena que 7 quilos d’unes cames completes .
Moltes vegades una obesitat molt localitzada comporta extreure teixit gras molt pur, és a dir, no sanguinolent, i en 2 hores poder treure 15 quilos de greix tranquil·lament sense riscos de sagnat i un dia d’estada. El preu és més econòmic que una lipoescultura de diverses parts del cos que potser sagnen poc, però, una mica d’aquí i una mica d’allà, pot necessitar més dies de postoperatori i haver de pagar sang perquè es pot perdre sota de la pell, en forma d’hematomes, o morats. En aquests casos el cost serà superior.
Així doncs, els preus oscil·len molt , però a gran manera podem dir que pot costar, tot inclòs, de 5.000 a 10.000 €.
Res econòmic.
DE VERITAT NO HI HA ALTRA SOLUCIÓ QUE PASSAR PER QUIRÒFAN?
Cregui’m que si n’hi hagués no publicaria aquest article .
Per descomptat hi ha moltes maneres de millorar el contorn corporal o aprimar-se, i si ho aconsegueix sóc la persona més feliç del planeta.
Jo aconsello provar dieta, exercici, cuidar-se, però no perdre diners en tractaments miraculosos o aparells miraculosos perquè, cregui’m, no existeixen.
Un petit exemple més i acabo : Quan estudiava medicina ja fa més de 30 anys , tots dèiem que en pocs anys deixarien d’existir les agulles per haver de treure sang . Una cosa tan simple, no fer mal al pacient .
Han passat 30 anys i seguim igual . Quan sol·licitem una analítica, ningú no extreu la sang sense una agulla.
No hi ha aparells que analitzin la nostra sang si no l’extreem amb una agulla . Una cosa tan simple, oi? Doncs imagineu-vos treure el teixit gras que és molt més voluminós ja que pot abastar des del coll fins als turmells.
La medicina avança , és clar que sí, però no tant com ens fan creure els mitjans de comunicació. I sobretot quan es tracta de “bellesa”, no “salut”, on hi ha molts interessos econòmics .
Bellesa ho poso entre cometes perquè per a mi no és només bellesa sinó sobretot salut . I quan parlo de salut és salut mental , més que física , que també ho és.
Jo sempre dic que, si no existís la cirurgia estètica, que es considera per la gran majoria de la població de “banal”, haurien molts més trastorns, no només de salut física, sinó psicològics d’autoestima, depressió, fòbies, etc.
Dels meus 7500 pacients operats , potser 100 no estan contentes amb el resultat aconseguit, ho accepto, però 7400 sí que ho estan i d’elles, la meitat, unes 3000 pacients, no només han aconseguit treure’s un defecte físic sinó que han triomfat psicològicament molt més .
I la megaliposucció és, realment, una de les operacions més agraïdes per a les pacients que no podien vestir com elles volien o veure’s al mirall cada dia com elles desitjaven, tot fent tots els esforços possibles per aconseguir-ho. I és més, de vegades amb efecte rebot tant mentalment com físicament.
Amb això no vull dir que tothom s’ha d’operar de megalipsucció, ni de bon tros. Només aquelles persones a les quals sí que els importa o molesta el seu contorn corporal i no ho puguin millorar de cap manera tradicional, ni amb aparells miraculosos.
