Finançament a 3 anys sense interessos

Científics espanyols regeneren la pell sense usar empelts

Científics espanyols regeneren la pell sense usar empelts

La ciència aspira a convertir l’ésser humà en sargantana o potser en ajolote, aquest curiós amfibi mexicà amb una sorprenent habilitat biològica: no solament és capaç de fer créixer una pota o una cua perduda, sinó també el seu cor i altres òrgans interns. Científics de el Institut Salk de Califòrnia, liderats per l’espanyol Juan Carlos Izpisua, han fet un pas més en aquesta adreça per complir el somni de la regeneració, el que podria permetre a l’organisme humà reparar-se a si mateix quan estigui danyat d’una manera gairebé natural.

En la revista «Nature» els investigadors detallen com han guarit una gran ferida oberta i profunda en regenerar múltiples capes de la pell sense utilitzar empelts. Ho han fet reprogramant les cèl·lules d’una zona lesionada en noves cèl·lules de la pell. Una de les claus és que l’experiment s’ha realitzat en ratolins, uns mamífers com els humans que no posseeixen la capacitat de regeneració dels amfibis.

Eliminar les arrugues

Si s’aconseguissin traslladar aquests resultats a l’hospital aquest avanç obriria la porta a nombroses aplicacions mèdiques: el tractament de grans cremats, el de diabètics amb úlceres que mai tanquen i fins i tot podria donar pistes per entendre millor el càncer de pell entre altres problemes de dermatologia.

Els seus autors també aspiren a revolucionar el món estètic i revertir la petjada que deixa el pas del temps en l’embolcall humà. Amb aquesta nova aproximació, una pell solcada per arrugues profundes també podria tornar a la tersura de la joventut.

Encara que de moment, això últim encara està per demostrar. «Avui l’important és que aquest treball és la prova de concepte que la regeneració endogena és possible. Podem regenerar un teixit tridimensional format per diferents tipus cel·lulars a partir del propi organisme i sense necessitat d’un trasplantament extern. Això en un mamífer tal com ens han ensenyat els llibres de text no és possible», explica amb entusiasme a ABC, Juan Carlos Izpisua, professor del laboratori d’expressió gènica de l’Institut Salk i catedràtic de Biologia del Desenvolupament de la Universitat Catòlica de Múrcia.

La idea és que d’aquesta manera algun dia es pugui reparar qualsevol teixit danyat sense extreure cèl·lules del cos ni fer cultius en el laboratori. El proper pas és regenerar amb aquesta estratègia «el cartílag de les articulacions, els ronyons i el cor», avança.

Des de l’interior del cos

Els mamífers no es regeneren, però hi ha hagut altres intents científics per forçar a la Naturalesa. El científic japonès Shinya Yamanaka va rebre el premi Nobel en 2012 per obrir la primera porta a la regeneració en trobar una fórmula senzilla de quatre gens amb la qual retornar a les cèl·lules humanes al seu estat primigeni. Gràcies a aquest treball nombrosos equips científics han pogut crear des de pell a «minirinyons» o pulmons i gots sanguinis. El que es denomina «òrgans de laboratori».

Però aquesta vegada en lloc de treballar en una placa de Petri, amb cèl·lules de cultiu, l’equip de Izpisua ho ha aconseguit des de l’interior del cos, a la zona on s’ha produït la lesió. Va bastar amb injectar un còctel amb quatre factors de reprogramació.

Això ja s’havia intentat en el cor per generar noves cèl·lules del múscul cardíac, encara que mai s’havia creat un teixit complet com la pell amb les seves múltiples capes.

Per tractar l’úlcera, en lloc de fabricar un pegat de pell en el laboratori o de trasplantar la pell d’un altre lloc per cobrir la ferida, l’equip de l’Institut Salk va reprogramar les cèl·lules que intervenen de forma natural en la cicatrització. Les va convertir en queratinocits basals, que actuen com a precursors dels diferents tipus de cèl·lules cutànies. «Ens vam posar a fabricar pell on no hi havia», assegura Masakazu Kurita, cirurgià plàstic i coautor d’aquesta recerca.

No va ser fàcil aconseguir la recepta final per regenerar per complet la pell. Aquest grup d’investigadors va necessitar cinc anys i més de 2.000 experiments diferents fins a obtenir la fórmula definitiva. Amb la paciència del mètode científic tradicional, es van provar les combinacions de 86 factors de reprogramació diferents fins a arribar a un còctel de quatre factors després de nombroses proves d’assaig i error.

Nova pell en 18 dies

Amb el tractament es va crear nova pell en menys de tres setmanes. Als 18 dies de l’aplicació, la ferida s’hi havia tancat i cobert amb una pell sana. La regeneració completa no es va aconseguir fins a sis mesos després, un temps que els investigadors confien a escurçar.

Els empelts de pell, amb els quals es tracta als grans cremats, necessiten també tres setmanes per fabricar-se en el laboratori. Però una vegada trasplantats requereixen un parell de setmanes més per «prendre» en la pell i no sempre es té èxit. El fracàs de l’empelt obliga a repetir-ho i en aquest delicat i llarg procés molts malalts moren. Si la regeneració funcionés s’evitaria tot aquest sofriment perquè la pell es guariria de forma natural. «I la Naturalesa treballa millor que els humans», afirmen els investigadors.

L’alternativa als empelts de laboratori

Fins avui la millor alternativa per als grans cremats era la pell fabricada en el laboratori a la mesura del pacient. Solament es necessita una petita mostra de pell sana del cremat per fabricar-la sense risc a generar rebuig. Basten 6 centímetres per aconseguir fins a dos metres de nova pell. A Espanya, amb enginyeria de teixits s’ha aconseguit reposar fins al 80 per cent de la superfície cremada d’un paciente. l’avantatge d’aquesta pell de laboratori és que pren tan ben com els autoempelts, els trasplantaments que es fan llevant pell d’una zona del cos i estirant-la mecànicament per aconseguir més quantitat. Però en la seva fabricació es triguen tres setmanes i durant aquest temps el pacient està exposat a un major risc d’infecció. Per protegir-li se sol recórrer a empelts de pell cadàver, amb els quals s’embolica al cremat i s’aconsegueix una solució pont. Tot aquest procés té un cost econòmic molt elevat, és traumàtic per al malalt i no sempre obté el resultat esperat. La regeneració endogena de la pell evitaria tot aquest costós i delicat procés.

  • Font: abc.es
  • Data: 5-9-2018
Desplaça cap amunt