Finançament a 3 anys sense interessos

Per què l’operació de pit és la més demandada entre les espanyoles?

Millorar l’autoestima, poder vestir a la moda, corregir qüestions de salut, els bons professionals, però també l’auge del bisturí ‘lowcost’ expliquen el fenomen.

Kim Kardashian, article cirurgia pit entre les espanyoles.
Els experts apunten al fet que darrere d’aquestes operacions no sempre hi ha frivolitat sinó alguna cosa molt més profund com a complexos seriosos. FOTO: GETTY

Fins fa poc menys d’una dècada, la liposucciónera la reina dels quiròfans quant a cirurgies estètiques es refereix. En 2013 (últim any del que hi ha estadístiques a nivell nacional) la cirurgia d’augment de mames protagonitzava un dels majors sorpassos de l’especialitat: el 24,8% de les operacions (16.111) eren d’augment de mames enfront del 18,1% de liposucciones (11.803). Si se sumen les intervencions de reducció, elevació o correcció del bust ens trobem amb que la cirurgia de la mama femenina suposa un 38,9% de totes les operacions. Així ho revela l’informe La realitat de la cirurgia estètica a Espanya 2014, realitzat per la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPRE), l’associació que agrupa a la majoria dels professionals d’aquesta especialitat.

La banalització televisiva d’aquesta cirurgia, amb famoses embutxacant-se xifres astronòmiques per acudir a un plató a explicar els detalls dels seus nous implants, porta a pensar erròniament que es tracta d’un boom, d’una moda absurda. Que totes les que es retoquen el pit ho fan per absurda vanitat. Els professionals del bisturí matisen. “De vegades es presenta a la dona que se sotmet a una cirurgia mamària com una capritxosa. O que ho fa perquè està de moda, que no ets ningú si no t’operes. Existeixen, però són una minoria. Parlem d’entrar en quiròfan, d’assumir un risc, per petit que sigui, i bregar amb la por al bisturí i la incomoditat del postoperatorio. No podem frivolitzar amb això solament perquè es tracta de la dona. Tenir un pit escàs genera problemes d’autoconfiança per a algunes dones. En el pol oposat, estan els qui es fan una reducció perquè tant volum els ocasiona dolor d’esquena. No pel pes, sinó perquè per dissimular-ho tendeixen a caminar encorbades i això acaba causant problemes cervicals. O les que busquen corregir malformacions congènites com unes mames tuberosas, la síndrome de Poland o una important asimetria. No sempre que s’opera és per posar més volum”, explica el doctor Antonio de la Font, director del Departament de Cirurgia Plàstica d’Hospital La nostra Senyora del Rosario.

“Ja sigui per augmentar, reduir o modificar la seva forma, la dona que s’opera el pit ho fa perquè se sent de mala gana amb una anatomia que veu com a defectuosa, inacabada o imperfecta. Desitja sentir-se més segura, més feliç amb el seu cos. Record a una pacient molt plana que havia ideat un sistema de sostenidor amb tres copes, una damunt de l’altra, per aconseguir l’aparença d’un pit natural amb una mica de volum. Unes altres confessen que no volen anar a la platja o posar-se en biquini perquè els acomplexa el seu pit, bé per escàs o per molt voluptuoso. O que es neguen a canviar-se en el gimnàs perquè tenen mames asimètriques, de diferent grandària o amb unes areolas massa grans. I no cal oblidar que vivim en un entorn mediterrani on es dóna molta importància al físic. Més àdhuc, amb tots aquests mesos de bon temps en els quals es porta roba més lleugera. És banal? En absolut. No és molt diferent de qui s’opera per corregir un estrabisme, un nas amb cavallet o s’arregla un apiñamiento dental. O de l’home amb alopècia que se sotmet a un trasplantament capil·lar. Hi ha calbs que viuen feliços sense el seu pèl. A uns altres, els turmenta. Si hi ha possibilitat de canviar-ho, per què no fer-ho?”.

Cada societat imposa uns cànons estètics. Però si hi ha alguna cosa que es repeteix des que el món és món és l’enaltiment de les formes femenines associades a la maternitat. “El pit sempre ha estat la part més important de la feminitat per aquest component maternal de l’alimentació dels fills. També posseeix un innegable component cridem-ho eròtic o sexual”, destaca el doctor Julio Millán, director de l’Institut de Cirurgia Estètica i Plàstica que porta el seu nom en la Clínica Ruber de Madrid. “La moda també té molt a veure en aquest auge. S’ha normalitzat un estil de vestir més cenyit, amb més escot o amb formes marcades per a totes les edats. La dona que no respon a aquestes mesures es troba amb que la roba ‘no li queda bé’. A moltes els és igual. A unes altres els fa sentir insegures o els frustra no poder lluir cert tipus de vestits o d’escots. Busquen aquest poc més que farà que un escot els quedi perfecte, que la camisa no es mogui o que el biquini no mostri un cos aniñado”.

Brigitte Bardot, article cirurgia pit entre les espanyoles.
Sempre ha existit una obsessió amb la roba i l’aspecte del pit de la dona. A la foto, BrigitteBardot. FOTO: CORDON PRESS

Existeix pressió social per aconseguir aquesta perfecció estètica imposada? “No podem negar que vivim en una societat on l’estètica juga un paper molt important. Sempre dic que abans els visitadores mèdics eren senyors amb bigoti i ara són senyores estupendes. La bellesa ven. Però també succeeix en altres professions, tant amb homes com amb dones”. Des de presentadors de televisió, com Pablo Motos o Roberto Lleial que no dubten a mostrar els seus abdominals ben cisellats, als futbolistes que es tallen el pèl just abans d’un partit per aparèixer perfectes en les fotos o polítics que es posen bótox per llevar-se arrugues, la imatge capitalitza també la vida quotidiana dels homes. “El talent explica molt, però la imatge, també. A tots ens agrada agradar. De joves les dones s’operen el pit perquè volen competir, destacar, estar més belles conformement als cànons estètics del moment. Quan són majors, perquè un pit caigut evoca vellesa i és lícit voler canviar-ho, tant com tenyir-se els cabells blancs o posar-se antiarrugas. Però no vol dir que ho facin pressionades per ningú, ni pel nuvi, ni pel marit ni per l’amiga. Ho fan perquè se senten més reconfortadas amb aquesta silueta”. De fet, els homes també es retoquen el pit: l’1,6% de totes les intervencions de cirurgia estètica correspon a ginecomàsties (l’operació a homes per llevar-los les ‘tetillas’ massa prominents, alguna cosa que afecta gairebé al 60% dels homes passats els 50 anys i de la qual no se salven ni Sean Connery ni Harrison Ford).

A l’home se li exigeixen pectorals duros, dignes de Thor, i sense tetillas. L’ideal de bellesa femení té altres mesures. “Es busca la talla 95, copa B. En general, la dona que s’opera no es posa un bust exagerat. Com a molt, augmenta dues talles fins a arribar a aquesta mesura”, apunta el cirurgià plàstic Rubén Fernández García-Guilarte. Paradoxalment, un moviment sorgit per reivindicar la llibertat femenina ha derivat en un augment de cirurgies de pit. “El #freethenipple va sorgir com un crit contra la doble moral nord-americana. Però no tots els mugrons són perfectes, enhiestos i alineats. I això ha generat un augment de la mastopexiade reposició del mugró, en el cas d’estar descentrats. També hi ha intervencions específiques per a problemes congènits, com els mugrons invertits o retrets. És un problema que sofreix al voltant del 1% de les dones”.

Des de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPRE)s’enorgulleixen que el nivell dels professionals a Espanya està al nivell d’Estats Units o Brasil, capdavanters en aquest tipus de cirurgies. Un factor que també incideix a l’hora d’acostar-se al quiròfan. La doctora Ainhoa Plaure, la seva vocal per a Comunicació i Xarxes Socials, reconeix que “influeix molt en la decisió final d’una dona el veure a algú, sobretot del seu cercle més proper, que ha passat una bona experiència en el procés i que ha obtingut un resultat bonic després de la cirurgia mamària”. I els preus? “La cirurgia low cost també redunda en aquest boom alcista. Però és perillosa: mentre els cirurgians plàstics d’aquest país sí tenen una excel·lent qualificació, ens trobem amb que en algunes clíniques barates les cirurgies les escometen cirurgians generals sense la deguda especialització de cinc anys com a metge intern resident en un hospital”, adverteix el doctor Millán. La SECPRE assumeix que actualment solament hi ha 1.200 especialistes en Cirurgia Plàstica, Estètica i Reparadora a Espanya amb la formació acreditada. I treuen pit: els seus membres es troben entre els millors nombres en l’examen MIR i les places de Metge Intern Resident corresponents a aquesta especialitat són de les primeres a esgotar-se. No obstant això, avisen: hi ha altres 9.000 cirurgians no especialitzats realitzant operacions d’augment perquè és una tècnica relativament senzilla i molt lucrativa. Quan els resultats no són els esperats, la pacient acaba sotmetent-se a una nova intervenció per reparar el desaguisado. “En la nostra clínica, el 23% de les cirurgies de mama són secundàries, això és, per reparar la mala praxi d’anteriors intervencions”, confessa el doctor Millán.

  • Font: El País
  • data: 21-11-2018
Desplaça cap amunt